La jubilació dels conductors
Últimament torna a sonar amb força en el panorama sectorial la jubilació anticipada dels conductors professionals, sobretot arran dels acords del sector amb el Ministeri de Transports, però més aviat com una arma llancívola contra algunes de les mesures que redunden en benefici dels conductors, com la prohibició de realitzar labors de càrrega i descàrrega o la minoració dels temps d'espera, i així justificar que aquestes mesures són només econòmiques. Aquest plantejament, basat en la perspectiva de la confrontació (el que és bo per a un és dolent per a l'altre) és simple i injust. És obvi que es tracta de mesures que beneficien tant als conductors com a les empreses del transport, sortint beneficiades totes dues parts, la qual cosa es denomina “win-win”.
Centrant-nos en la jubilació anticipada dels conductors, poc a retreure, i menys en un país que ha existit “barra lliure” amb les prejubilacions de sectors que ni eren tòxics, ni penosos, ni perillosos, com la banca, l'energia o les asseguradores, amb “vestits a mida” amb càrrec a l'erari públic, en els quals un gran nombre de personal (amb una edat que podia oscil·lar entre els 45 i els 50 anys) es retirava, mantenint entorn d'un 80%, les seves condicions econòmiques via prestacions. El que ara no pot estranyar és que es parli de desequilibri en el sistema de pensions i del perill que corre la caixa de la Seguretat Social, la qual cosa ha provocat, entre altres coses, que s'hagi hagut d'ampliar l'edat de jubilació als 67 anys a partir de 2027, amb un règim transitori fins llavors.
Però plantejar una jubilació forçosa dels conductors a partir de 52 anys, amb el problema d'escassetat d'aquests professionals, i tenint en compte que només un de cada quatre conductors a Espanya és menor de 50 anys, no és assumible, i menys si de manera paral·lela no es plantegen mesures encaminades a facilitar l'accés de joves i aturats al sector del transport. Una via útil i efectiva podria ser la formació professional, creant un mòdul específic destinat a la formació e conductors professionals, en un país en la qual la taxa d'atur juvenil se situa en un 30%.
Qui gaudeix de la jubilació anticipada
En l'actualitat existeixen determinats col·lectius als quals se'ls reconeix de manera específica la jubilació anticipada, per haver exercit activitats professionals els treballs de les quals siguin de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa o insalubre i acusin elevats índexs de morbiditat o mortalitat (sempre que els treballadors acreditin el període mínim establert en tal professió o treball). Entre aquests col·lectius estan els treballadors ferroviaris, personal de vol, treballadors de la mar, miners, bombers, policies o artistes. Però cal tenir en compte que aquests col·lectius tenen un tipus de cotització addicional sobre la base de contingències comunes a abonar per empresa i treballadors i que ha de ser especificat en cada cas, la qual cosa suposa un cost addicional que hauria d'assumir tant l'empresa com el treballador.
Caldria que es reduís el tipus de cotització per contingències professionals dels conductors de vehicles pesants, ja que la sinistralitat d'aquest segment es ve reduint de manera considerable en els últims anys.
Quan es parla de la jubilació anticipada, no estaria de més que s'inclogués una regulació específica per a la jubilació obligatòria dels conductors arribada la seva edat legal de jubilació ja que, si pel tipus d'activitat està justificat avançar-la, difícilment la seva pot sostenir que hi hagi casos en els quals es retardi l'edat ordinària de jubilació.
Centrant-nos en la jubilació anticipada dels conductors, poc a retreure, i menys en un país que ha existit “barra lliure” amb les prejubilacions de sectors que ni eren tòxics, ni penosos, ni perillosos, com la banca, l'energia o les asseguradores, amb “vestits a mida” amb càrrec a l'erari públic, en els quals un gran nombre de personal (amb una edat que podia oscil·lar entre els 45 i els 50 anys) es retirava, mantenint entorn d'un 80%, les seves condicions econòmiques via prestacions. El que ara no pot estranyar és que es parli de desequilibri en el sistema de pensions i del perill que corre la caixa de la Seguretat Social, la qual cosa ha provocat, entre altres coses, que s'hagi hagut d'ampliar l'edat de jubilació als 67 anys a partir de 2027, amb un règim transitori fins llavors.
Però plantejar una jubilació forçosa dels conductors a partir de 52 anys, amb el problema d'escassetat d'aquests professionals, i tenint en compte que només un de cada quatre conductors a Espanya és menor de 50 anys, no és assumible, i menys si de manera paral·lela no es plantegen mesures encaminades a facilitar l'accés de joves i aturats al sector del transport. Una via útil i efectiva podria ser la formació professional, creant un mòdul específic destinat a la formació e conductors professionals, en un país en la qual la taxa d'atur juvenil se situa en un 30%.
Qui gaudeix de la jubilació anticipada
En l'actualitat existeixen determinats col·lectius als quals se'ls reconeix de manera específica la jubilació anticipada, per haver exercit activitats professionals els treballs de les quals siguin de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa o insalubre i acusin elevats índexs de morbiditat o mortalitat (sempre que els treballadors acreditin el període mínim establert en tal professió o treball). Entre aquests col·lectius estan els treballadors ferroviaris, personal de vol, treballadors de la mar, miners, bombers, policies o artistes. Però cal tenir en compte que aquests col·lectius tenen un tipus de cotització addicional sobre la base de contingències comunes a abonar per empresa i treballadors i que ha de ser especificat en cada cas, la qual cosa suposa un cost addicional que hauria d'assumir tant l'empresa com el treballador.
Caldria que es reduís el tipus de cotització per contingències professionals dels conductors de vehicles pesants, ja que la sinistralitat d'aquest segment es ve reduint de manera considerable en els últims anys.
Quan es parla de la jubilació anticipada, no estaria de més que s'inclogués una regulació específica per a la jubilació obligatòria dels conductors arribada la seva edat legal de jubilació ja que, si pel tipus d'activitat està justificat avançar-la, difícilment la seva pot sostenir que hi hagi casos en els quals es retardi l'edat ordinària de jubilació.
